Capítol Cinquè

-La penya esta super pesada amb aquestes càmeres digitals, per tot arreu et trobes gent fent fotos a qualsevol cosa, com si fos la mar d’artístic un vagó de metro! –Comenta en Pere mentre fa un cop de cap cap a l’individu que recolzat en una de les barres, a l’altra punta del vagó fa una foto des d’una posició un pèl extranya.

La Diana contesta amb un ‘sí’ una mica sec, i es queda mirant de reüll al Quim, que per un moment sent una suor freda i intenta disimular mirant el LCD de la càmera i tirant una altra foto cap a la finestra, com si de un afeccionat qualsevol es tractès.

El vagó s’atura i la gent es tira a la porta, com si hi haguès premi al capdemunt de les escales, en Pere i la Diana esperen una mica i també es sumergeixen en el flux humà que poc a poc navega entre els tunels en direcció al carrer.

Es per allà, -diu la Diana- i comencen a tirar amunt per l’avinguda, a un pas una mica ràpid pel que és normal en una passejada cap al paradís que en Pere espera trobar en arribar a destí.


Ai!! -Diu de sobte la Diana tot just giren una cantonada- , he de trucar a la Laia, sa mare m’ha deixat un missatge important per ella ... escolta, et sap greu anar aquí a l’estanc i pillar-me un paquet de Nobel? Es que no sé si en tindré prou amb els que me’n queden, li diu socarronament mentre li fa l’ullet. Esta aquí al carrer del costat, mentre jo faig la trucada, t’espero ...

Una mica extranyat, en Pere agafa els 3 euros que li dona i passa el carrer pensant quantes cigarretes li deuen quedar a la Diana, i es comença a preocupar per si acomplirà amb les expectatives ... ai que patirem!

Mentre, en Quim accelera una mica el pas, en el seu paper de gos perdiguer a la caça de la instantània. La veritat és que amb el que té ja n’hi hauria prou, però es que aquesta noia el té captivat, això i el fet que no haguès seguit el camí habitual cap a casa, el fan pensar que potser podrà treure alguna cosa interessant tant per al desgraciat del seu nòvio com per a la seva extranya sensació de emoció i enveja.

Gira al carrer on havien passat ells fa uns segons, i de sobte se la troba de cara. Aquells ulls verds clavats a la seva cara li fan correr un calfred per tota l’esquena i un cop més pensa que es la noia més maca que ha vist mai, però ai, que pinten bastos, sembla que l’han enxampat!

Intenta dissimular i s’aparta mentre diu, - perdona! – però la Diana li clava un cop al pit i li espeta: Qui cony ets? Perque ens estas seguint?

...Continua a culturagratuita.org

posted by koji @ 11:51 p. m.